I no saps com, que de cop i volta et trobes al mig d’una de les produccions de Camaroes (gambes) més gran de la regió (VIP Camaroes). Un procés molt interessant que he conegut al detall…
Es compren les larves de gamba i es llancen (després d’uns dies en tancs per equilibrar la temperatura i salinitat) en uns grans estanys, de la mida d’un camp de futbol, que prèviament s’han omplert amb aigua de mar a través d’uns canals.
Per aconseguir la gamba d’uns 14-15 cm calen uns 100 dies de creixement, que cal anar alimentant. A mesura que s’acosta la data de recollida, es va buidant l’estany per una cantonada, on hi ha un canal més estret que servirí per recollir les gambes, amb forma d’embut. Tal com les van traient de l’aigua es posen en gel i s’hi afegeix un producte desparasitant, i cap al camió. D’un estany en poden arribar a sortir 6 tones de gambes, que es venen a unes 10,3 Rs el quilo (menys de 5 euros). Abans exportaven molt a tot Europa però amb la caiguda del dollar ara és impossible i es dediquen al mercat intern.
Es tracta d’un negoci molt subjecte a la meteorologia i naturalesa (com l’agricultura) ja que per exemple aquest any és any de sequera, i els hi va molt bé perquè l’aigua de la pluja altera la salinitat dels estanys i perjudica els animals… però en canvi tanta sequera és perjudicial per a altres conreus…
Un cop es buida l’estany, cal llaurar la terra i afegir productes per evitar que es podreixi, esterilitzar, etc. I deixar-lo preprarat per tornar a començar el procés, que dura uns 4 mesos.
Però com que tenen 6 o 7 estanys funcionant consecutivament, sempre hi ha molta feina a fer…
I com no podia ser d’altra manera, acabem dinant amb el Joao un filet graelhado i xerrant mooolta estona, com si ens coneguessim de tota la vida!!
vania
que guay!… i en que idioma te comunicas con los locales?… un beso. Vania
Joana
Cuida’t molt i vigila.
Estic aprenent moltes coses sense moure’m de casa
Paco
Entre les fotografies i els comentaris estas iniciant una WEB de viatges que promocionarí el sector turístic, de moment, Brasiler.
Sort i segueix informant
Laura
I no vau mejar gambas? No ho puc entendre…
Merce
Xesco,avui m´enganxat al teu llibre de Bitacora,i aixó em desperta records i antigues sensacions.
Obre la ment,
Obre bé els ulls,
i mira amb el cor…
” Que los dioses te sean propicios ”
un petó.
Carles
El Joao s’assembla al meu avi Antonio! :P
El que no tinc gaire clar es que la terra on hi va tota l’aigua del mar torni a quedar bé encara que es torni a llaurar i fertilitzar… quina es la teva opinió? veus que es un bon mètode?
Jo crec que si però tu que ets allí que en penses? Es sostenible?
Records!
francesc
Vania: en brasileiro, claro ;) me estoy adaptando bastante bien al idioma y conseguimos comunicarnos!!
Laura, suposo que ell ja estava tip de gambes i va preferir filet :)
Carles, el terra queda bastant malmés, però com que l’aigua té entrada i sortida suposo que la deuen deixar córrer una mica també… i dediquen tot un mes a preparar el camp per tornar-lo a inundar… sembla molt sostenible!
Grí cies pels comentaris i í nims!!