Brasil, llargues passejades per Salvador

Grí cies a en Marcus i la seva famí­lia, he conegut mooolts racons de la ciutat i el seu entorn. Els més turí­stics, els més desapercebuts, la pobresa, la riquesa i moooolta cultura i història. I és que la ciutat desprèn ambient cultural i històric pam a pam… des del moviment esclavista d’Angolesos, la fundació per part dels portuguesos i l’evolució de la història de tot Brasil.

Diuen que hi ha una església diferent per cada dia de l’any… no les hem comptat totes però n’hi ha moltí­ssimes!!

L’històric barri de Pelourinho (Patrimoni de la humanitat), es diu així­ perquè el nom d’un instrument de tortura (la picota en portuguès), utilitzat per castigar als esclaus, i que estava al mig de la plaça d’aquest barri, on ara hi ha la Fundació Cultural Casa de Jorge Amado.

Salvador també és casa de la gran Ivette Sangalo, i de Carlinhos Brown, qui amb el projecte Timbalada va anar transformant el barri de Candeal i oferint educació i formació als joves amb menys recursos d’aquell barri. Tota aquesta activitat estí  recollida al Museo do Ritmo. I el documental ”El Milagro de Candeal“ ho explicava. Olodum és un altre moviment cultural similar, que ja vaig explicar.

La ciutat és sèu d’un dels carnavals més importants del món i sense resignar-se a la seva curta durada (7 dies) i allargant el que queda d’estiu, les setmanes posteriors s’organitzen festivals cada dissabte de 24 hores de música ai esport a la platja ”Bahia espiche verao“. Més de 10 grups de música, entre ells ahir Buena Vista Social Club. Més de 10.000 persones a la platja, banyant-se i ballant també des de dins l’aigua, pantalles gegants, escenaris flotants, txarangues pel carrer, mooolt volum… i per a ells això serien les escorrialles del Carnaval!!

També és terra de Candomblé, Orixas i ofrenes a la deesa del Mar, Yemanjí¡, festa a la qual Drexler dedica una cançó (flores en el mar).

I les espectaculars platges de nord. Tot i que la més famosa és Praia do Forte, amb el projecte Tamar de tortugues i el de les balenes, abans d’arribar hi ha Jauí¡, un poble més tranquil i on molta gent de Salvador hi té la casa de la platja; un paradí­s ben amagat i tranquil.

Però també m’han explicat les dificultats del treball al camp de canya de sucre. Una feina molt dura, on el treball manual de collir les canyes, que es paga a tant la tona tallada, destrossa l’esquena de qualsevol. Comencen els nens des de molt joves i als 27 o 28 anys ja estan fí­sicament destrossats. Fins ara, anaven cada dia al metge a l’acabar la jornada, qui els donava uns calmants i així­ el dia segí¼ent sant torne’m-hi. Però amb l’arribada i gran abaratiment de la droga (crack), van directes a aquest “calmant” que encara els destrossa més… i ja tenen un gran problema d’addicció de molts joves al crack.

No m’ho esperava/no ho sabia, que per les grans distí ncies (Brasil és enorme) surt més a compte l’avió que el bus. I per exemple, hi ha un tipus de bitllet Voe Passaporte Azul (aquí­ expliquen les restriccions, etc), que permet durant dos mesos fer tants vols interns com es vulgui només pagant les taxes, per un preu d’uns 350/400 euros.. però a mi no em sortia a compte.

Així­ que després de jugar al tetris de fer la motxilla de nou, aeroport i cap a Rio, on em reb una temperatura de 37ºC i pluja a bots i barrals… demí  a voltar.