La llebre i la Tortuga
Un dia una llebre es burlava de la lentitud al caminar d’una tortuga. La tortuga, rient-se’n, li va replicar:
– Pot ser que siguis més rí pida, però jo et guanyaria en una competició.
I la llebre, totalment convençuda de que alló era impossible, va acceptar el repte, i van proposar a la guineu que proposès el camí i la meta.A l’arribar el dia de la cursa, van començar les dues alhora. La tortuga no va deixar mai de caminar a pas lent però constant, avançava tranquila cap a la meta.
En canvi, la llebre, que va sortir molt rí pida, al veure com n’era d’enrere la tortuga, va aturar-se a descansar pel camí,i es va quedar adormida.Quan va despertar, no va saber veure on era la tortuga per darrera seu i, espantada, va veure com la tortuga estava apunt d’arribar a la meta. Va còrrer i còrrer tant com va poder, però no va poder fer res per avançar la tortuga, i així fou com la tortuga es proclamí vencedora.
font: totcontes
Relacionat amb aquesta faula, xerrant amb el brasiler que vaig conèixer aquí Natal, que ha viscut molts anys a Europa, vam estar parlant molt de les possibilitats de Brasil, del seu desenvolupament, i del totxo… i de com molts inversors europeus venen aquí a invertir o fer negocis, animats també pel bon temps i ambient, i sobretot per la crisi d’allí que els obliga a explorar mercats. Però molts patinen de llarg, i s’embarranquen de valent en negocis i inversions amb poc sentit comú, tal i com estan les coses…
L’Europeu té una altra lògica, i creu que de cada operació que fa n’ha de guanyar el 500% o així (o bé és així com s’hi ha acostumat en els últims anys…) i s’estí demostrant que s’equivoca. En aquest cas, en els negocis aquí, sovint el marge de benefici és menor i possiblement el temps de resposta diferent. No es pot voler fer un megarestaurant “estil europeu” per a europeus, si la gent d’aquí té altres costums, perquè ara per ara qui omple els bars i restaurants són la gent d’aquí… i una inversió de 200.000 euros es veurí , en pocs mesos, arruinada. I passa igual amb els grans edificis d’apartaments… el promotor pensava que seria el “pelotazo” del segle i que això el trauria del seu ofec, però per finançar-ho necessitava que els negocis li anéssin bé a Europa i s’ha enfonsat… i ara es troba amb un edifici enorme parat i feina a sortir d’aquest merder… pura especulació que li ha explotat a les mans…
Qui vol fer negocis aquí, ha d’adaptar-se al país i acceptar el seu funcionament, la seva lògica, el seu ritme…
“Els lents i estables guanyen sempre les carreres” (+ info)
Carles
Per molts la figura de l’empresari és una de les figures més importants dins una societat.
Es qui assumeix el risc alhora de realitzar les inversions,
es qui crea llocs de treball,
es qui dinamitza el creixement economic, etc etc
pero també es qui (junt amb altres factors logicament) i degut a aquesta avaricia humana de voler més i més, porta el pais a les crisis.
Mai n’apredrem… en fi, uns pocs s’enriqueixen a costa dels demes…
francesc
Evidentment, no es tracta de ser empresari o importador/exportador, sinó de com és cadascú i com es comporta… aquí i a tot arreu. Però quan afecta a paí¯sos més pobres o sembla que se’n vulguin aprofitar, sap més greu.