Chile, Santiago, Vií±a del Mar i Valparaí­so

í‰s la segona vegada, després de Sao Paulo, que sense tenir cap interès concret en visitar una gran ciutat, em sorprèn enormement. I en aquest cas, a Santiago, la grata sorpresa ha estat sobretot conèixer a la Rosa i el Miki, que m’han acollit a casa seva, a través del contacte de la Gemma… grí cies!!!

He conegut els Café con piernas, el canvi de guí rdia de l’edifici de La Moneda, la plaça de las Armas, entrevistar-me amb un professor de la universitat pioner en l’ús de TIC i educació al paí­s. I fins i tot temps per tallar-me els cabells (amb un barber que portava 47 anys d’exercici des del mateix local). Però amb la guia i companyia de la Rosa i el Miki, he anat al gran mercat de fruites i verdures de la Vega, on hi ha uns menjadors populars excel·lents, i descobrir la fruita ”pepino dulce“ que és una barreja de cogombre i pruna, molt dolç i bo!! Vam fer encí rrecs i gestions de la seva feina, pujar al Cerro Sant Cristóbal i passar dos dies a l’apartament del Mauro i la Geiser a Vií±a del Mar, a primera lí­nia de l’oceí .

í‰s una ciutat on encara és molt recent tota l’època de la dictadura militar, quan Pinochet va derrocar el govern de Salvador Allende. La plaça de la Moneda, on hi ha el govern i hi havia hagut un búnker militar, ara hi ha un centre de cultura.

El metro funciona molt bé; prí cticament cada 2 o 3 minuts arriba un comboi!! Però no va ser fí cil pels seus habitants acostumar-s’hi… quan es va començar a popularitzar el seu ús, la gent no estava acostumada a esperar, a deixar entrar i sortia… i hi va haver alguns problemes a les andanes per aglomeració de gent, però que ara és extremadament ordenat amb l’alt volum de viatgers que suporta cada dia. El preu són uns 430 pesos, uns 0’70€.

Però també m’ha sorprès perquè Santiago és una de les ciutats amb un dels í­ndexs de contaminació més alts del món, degut al seu entorn… La serralada del Andes (amb pics de més de 4000 m.), que prí cticament la rodeja, impedeix que la contaminació ventili i que l’aire circuli… Es veu perfectament la massa d’aire gris que cobreix la ciutat, just fins a l’alçada de les muntanyes…

Amb un dia, vaig recórrer Valparaí­so… que pensava que era un poblet de platja i és una gran ciutat!! Perdut per un polí­gon industrial, esperant que sortí­s algú amb un ganivet o parés un cotxe per prendre’m la motxilla… no va passar res i al final vaig trobar el port. Visita al mirador 21 de Mayo i quan no sabia per on seguir, mirant unes postals li vaig preguntar a la venedora on era aquell lloc, i amb un colectivo, cap allí ; la casa del poeta Pablo Neruda ”la Sebastiana“, Cerro Florida, ascensor Concepción, etc.

La Sebastiana, on Pablo Neruda va escriure:

“El Océano Pací­fico se salí­a del mapa. No habí­a donde ponerlo. Era tan grande, desordenado y azul que no cabí­a en ninguna parte. Por eso lo dejaron frente a mi ventana”

I només queda fer referència a la Cueca, la dansa nacional de Chile, que simula el joc de seducció d’un gall a una gallina. I agrair enormement la immillorable acollida que he tingut aquí­, amb la Rosa i el Miki, i els seus amics… que van tornar tant animats de l’illa de Pasqua, que em van convèncer… me n’hi vaig!