El Rongo-Rongo és l’antic llenguatge Rapa Nui que s’escrivia en tabletes de fusta, però no hi ha ”pedra roseta” per desxifrar-lo, per tant tota la cultura és de transmissió oral i algunes històries s’han anat modificant amb els anys segons qui les explicava. L’escola que vam visitar, fan immersió total en llengua Rapa Nui, treballen totes les vessants de la cultura així com l’estima i protecció del frí gil territori, les seves costums i tradicions (com la pesca, la navegació a través dels estels i corrents oceí nics, la gastronomia, etc.
Hi ha gent que diu que els Rapes són esquerps, secs i una mica tancats, que si no els hi caus bé t’ho diuen i mostren directament. Però evidentment hi ha de tot i en general es respira calma i bon rotllo impressionant. Fins i tot la presó n’és un exemple: els presos poden sortir a comprar, al bar… no hi ha perill que marxin. Si vas caminant per la carretera és freqí¼ent que et parin cotxes i et preguntin si vas al centre i et portin. Al conèixer gent que hi coneix gent ens ha facilitat molt moure’ns per aquí, però al fer autostop una senyora ens va convidar a quedar-nos a casa seva o tornar un altre any… i portar-hi més amics!
El fet de formar part del triangle de la Polinèsia, que també inclou les illes de Tahití i les illes de Hawai, fa que es respiri bastant un ritme de vida i la calma general, aloha spirit total. La música és… espectacular!! Diria que és un dels llocs amb més grups de música per capita. Ukelele i percussió amb un ritme hawaií /polinèsic que no para i que fa entrar en trance a qualsevol!! Topatangi i Matatoa són uns dels més coneguts però n’hi ha molts més!! I amb la música, la festa (”carretear“). I va ser molt curiós veure una discoteca on arribaven nois a cavall amb mocador al cap i lligaven l’animal al costat del pí rquing de motos i a ballar!!
Hem anat molts dies a veure sortir el sol des de dalt d’algun volcí , i en qualsevol moment et podia sorprendre una posta de sol taquicí rdica… i si tens el plaer de poder fer ioga allí davant, veure com fan surf o sortir a pescar amb els mètodes tradicionals (un fil, plom, ham i una ampolla)…bufffff!
El pas de tants turistes (alguns menys sensibles que d’altres) erosiona les escultures i plataformes que les sustenten i no hi ha prou recursos per a tenir més guardes i personal treballant en la seva cura i manteniment… Formen part de l’òrgan nacional CONAF de Chile, i aquest reparteix els recursos en funció de la població, i aquí al ser tant pocs, menys de 4000, els hi toca poc… però en canvi les necessitats que provoquen 80.000 turistes són molt diferents. El preu de l’entrada al Parc és de 30.000 pesos, uns 45 euros.
Si els paisatges són espectaculars, el fons marí encara més… amb una visibilitat impressionant.
Darrerament hi hagut una certa controvèrsia pel projecte de desplaçar un Moai fora de l’illa, a França, com a missatge de pau… Una persona ens comentava que estava d’acord en que sortís, un que estí estirat a terra panxa avall des de fa anys… ja que si la idea era recordar i idolatrar als qui van ser líders de diferents tribus, seria la manera de ”treure’l a passejar, que porta molts anys dormint“, i els diners que en pagarien servirien per projectes molt concrets com contractar més persones que ensenyin antigues tradicions (cuina, navegació, artesania, agricultura, etc.). En canvi, un altra no estava d’acord en que viatgés el Moai, pel perill que suposa que es pugui trencar o malmetre i el precedent que pot crear. Finalment, una votació popular ha decidit que no surti de l’illa cap Moai (algunes altres notícies aquí i aquí).
Lamentablement, anys enrere en van sortir alguns que ja no han tornat i per exemple de tabletes d’escriptura antigues en Rongo Rongo n’hi ha a museus de tot el món, menys al museu d’aquí…
Per això i per altres raons, reclamen els seus drets:
L’illa rebrí una important afluència de visitants el proper mes de juliol, quan es produirí un eclipsi total de sol sent un estret corredor del pacífic que inclou l’illa, el millor lloc per veure’l.. tots el bitllets d’avió i allotjaments ja fa temps que estan venuts! Científics i aficionats de tot el món vindran a veure l’eclipsi.
Efectivament, amb 4 dies es recorren els 20 km, però per viure l’illa qualsevol temps serí insuficient. I el pitjor de tot… haver de marxar.
I aquí totes les fotos que he seleccionat de Rapa Nui… quina feinada!!
I aquí posades amb música:
francesc
Per cert, la Pel·lícula Rapa Nui, de Kevin Costner, la passen cada dos dies a una sala de l’illa (el menjador d’un hotel) i et fas una idea general de com és l’illa, d’alguns actes històrics, etc. tot i que per als de l’illa no recull fidelment la seva història… per exemple, no van coincidir els períodes de Moais, amb el de democrí cia “Home Ocell”, entre altres errors.
Tweets that mention Rapa Nui, illa de Pasqua (2a part) | ruta baobab - viatges, guies, transports, vols barats, recursos, rutes, enllaços, volta al món -- Topsy.com
[…] This post was mentioned on Twitter by ruta baobab, Francesc Balagué. Francesc Balagué said: @paulacamps @esenabre moltes grí cies, aquí la segona part de la història :) http://bit.ly/cqN4qJ […]