Perú, Cusco i Valle Sagrado de los Incas

Cusco és una gran ciutat, atractiva i fí cil de recórrer… em va encantar des del primer moment, possiblement la ciutat que més m’ha agradat de sudamèrica… però té una part fosca. A l’entrevista que li vaig fer al Yuri, responsable del projecte Aldea Yanapai i que era el meu primer punt de contactes a Perú, a través de la Roser, em va explicar alguns detalls. Sobretot problemes d’analfabetisme (que arribava al 76% en l’í rea rural), problemes greus d’alcoholisme, de violència de gènere i de delinqí¼ència en general… tot d’esquena als quatre carrers principals, ben nets i polits i amb moltí­ssima policia vigilant. La majoria de places Majors, s’anomenen Plaza de Armas, i al coincidir amb l’aniversari del bicentenari de Preú, les desfilades militars i policials es van allargar durant tot el dia…

I una altra part fosca, és tota la relacionada amb els conquistadors… posa la pell de gallina conèixer una mica més de prop tot el què va passar, tot el que va destruir i com… i tot i que ara la història no la podem canviar, podem recordar!
On hi havia temples inques, es van enderrocar i a sobre s’hi van edificar esglésies i monestirs… no en podia quedar cap rastre, tot el què fos adoració a altres divinitats o cultes diferents als catòlics, tot eliminat…

Així­, un dels temples més importants, és el Coricancha o Temple del Sol, i on a sobre si va construir el Convent de Santo Domingo, saquejant tot l’or que recobria el temple, etc. etc.

Vaig visitar les restes arqueològiques (no els hi agrada dir-ne ruí¯nes) de Sacsayhuaman i les de Tambomachay que són unes canalitzacions d’aigua impressionants que demostren l’habilitat d’aquesta civilització en l’ús i gestió de l’aigua. Totes elles, mostren l’avançat nivell arquitectonic, utilitzant pedres senceres de 160 tones, o creant murs de pedrapolida tant perfectes (sense utilitzar ciment) que entre pedra i pedra no hi cap ni una agulla…

De totes les restes arqueològiques del Valle Sagrado dels Inques, no vaig poder visitar Ollaytantambo i sobretot Moray, un recinte agrí­cola incaic molt interessant.

Es tractava d’un centre experimental i d’investigació agrí­cola.

Moray era posiblemente un centro de investigación agrí­cola incaico donde se llevaron a cabo experimentos de cultivos a diferentes alturas, La disposición de sus andenes produce un gradiente de microclimas teniendo el centro de los andenes circulares concéntricos una temperatura mí¡s alta y reduciéndose gradualmente hacia el exterior a temperaturas mí¡s bajas, pudiendo de esta forma simular hasta 20 diferentes tipos de microclimas. Se cree que Moray pudo haber servido como modelo para el cí¡lculo de la producción agrí­cola no solo del Valle del Urubamba sino también de diferentes partes del Tahuantinsuyo.

Diversas teorí­as explican el uso de Moray en la época incaica. Según el historiador Edward Ranney, los incas utilizaron las terrazas de Moray como un lugar para agricultura especial, quizí¡ para el desarrollo de su cultivo mí¡s preciado que fue la hoja de coca. John Earls sostiene haber descubierto piedras verticales en las terrazas, las mismas que marcarí­an los lí­mites de las sombras del atardecer durante los equinoccios y solsticios. Los pobladores locales llaman a estas piedras “í±ustas”. Earls concluye que cada terraza en Moray reproduce las condiciones climí¡ticas de diferentes zonas ecológicas del imperio incaico.

Debido a su posición abrigada, cada uno de estos andenes representa aproximadamente mil metros de altitud en condiciones normales de labranza. En su totalidad, el complejo contendrí­a veinte o mí¡s zonas ecológicas a escala. El sitio de Moray pudo ademí¡s servir a los oficiales incas para calcular la producción anual en diferentes partes del Tahuantinsuyo. (Wikipedia)

I com sempre, fascinat amb la seva gent, les seves cares i els seus colors. La gran majoria simpí tics i amigables… això si, a l’hora de preguntar qualsevol cosa, cal contrastar amb dues o tres persones més, ja que sovint cadascú diu el què li sembla i no coincideixen.

Tot i que em queixi del passat dels conquistadors, la civilització Inca també tenia les seves coses, les seves jerarquies, les seves conquestes i invasions de tribus indí­genas locals, etc. si tinc temps en faré un altre article.