Yosemite National Park

Si tornava a visitar San Francisco era per anar a veure el Parc Nacional de Yosemite, una de les meravelles naturals més espectatculars del món. I ves per on, em trobava en un Kia Rio, prí cticament nou, creuant Califòrnia d’Oest a Est per anar-hi a passar uns dies.

No és el parc de l’ós Yogi, aquell és Yellowstone, però també des de petit havia reportatges de Yosemite, escalant el Half Dome o saltant amb paracaigudes des del Capitan (hi ha un reportatge d’una dona que salta i no se li va obrir… OhMyGod!!).

A 3,5 hores de San Francisco i després de creuar llargues extensions de camps de blat, fruiters i mig desert, s’arriba a la zona boscosa del parc, i a les 5 de la tarda tots els cí mpings de dins de la vall, els més barats, estan plens. Dormo a un de l’entrada Crane Flat (20$ la parcel·la). Té taula i bancs, llar de foc amb barbacoa i la caixa de seguretat anti-ossos per guardar el menjar. No hi ha l’ós Yogi però hi ha molts ossos negres, que s’acosten als cí mpings i pí rkings a buscar menjar i és molt important no deixar absolutament res d’aliments ni dins la tenda ni dins del cotxe. Hi ha unes fotos de cotxes destrossats per óssos increí¯bles!! Tenda plantada, foc encès i spaguettis a bullir.

Em sortia més car llogar una tenda per 6 dies que comprar-la, i després de molt pensar i calcular, vaig comprar un atenda i un matalí s inflable per menys del preu de llogar-la… la podria intentar vendre o regalar a algú.

La nit va ser freda, molt freda!! Dormia vestit i tot així­, cada hora em despertava mort de fred… em posava una capa més de roba (mitjons, el gorro, jersei…) i a dormir. Al cap d’una hora, altra vegada despert mort de fred… més mitjons, més jerseis… i així­ tota la nit fins que els peus ja s’adormien i no notaven el fred… però al no estar a menys de 0 graus, no patia per congelació. Sense haver dormit gaire, a les 6 cafè i cap al Camp 4, a trobar un lloc lliure al cí mping més barat del parc (5$ la parcel·la, també amb taula i llar de foc). First arrived, first served… vol dir que no hi ha reserva, sinó que el primer que arriba, tria lloc, i quan s’omple es tanca… per tant a les 7:00 ja hi ha cua per agafar plaça. El guarda obra l’oficina a les 8:30 i comença a repartir els llocs buits que queden i s’omplen de seguida…

í‰s guay que puguis fer foc al mig del bosc, de forma controlada… dóna molt caliu al cí mping. Però per si de cas, vaig anar a l’escola d’escalada a llogar un sac de dormir millor que el meu… si la tovallola lleugera del decathlon no asseca gens, el sac de dormir S15 no serveix per anar de cí mping :) Total que me’n lloguen un de -18 graus, que és com dormir amb una estufeta dins… i la diferència es nota!! Aprofito el dia per visitar una mica la part baixa de la vall, escalafar les cames pujant al Sentinel Dome, des d’on hi ha molt bona vista i conduir fins al Glacier Point, on hi ha un mirador i es veu una posta de sol espectacular. Per cert, a tot el parc hi ha més esquirols de tot tipus que els de Nova York i Chicago junts!!

El Ranger ens explica, a la xerrada d’avui, com gestionen els incendis en un parc nacional com aquest, sota la principal premissa, que si el foc ha estat provocat per efectes de la naturalesa i les condicions són normals, el deixen cremar. Si l’ha provocat l’acció de l’home, l’aturen… i de tant en tant produeixen cremes controlades per netejar el sotabosc, etc. Tenen un software que calcula les condicions de tot… i fa els cí lculs. Fa uns anys, calculaven fer una crema controlada de 100 hectí rees, el software va fallar en els seus cí lculs (o el senyor que els va introduir) i en van cremar mil jejeje. Un incendi en un bosc net de sotabosc, es cremen només el 20% dels arbres grans, mentre que si el bosc estí  brut i ple d’arbustos al sotabosc, es pot arribar a cremar el 100% del bosc. I com a curiositat, les Sequoies gegants, necessiten del foc per reproduir-se, ja que només llavors desprenen les llavors.