El 10è dia, de Yak Kharka (4000 m.) a Thorang Phedi (4450 m.). Un dia també tranquil, per anar-se aclimatant a l’alçada. Hi ha gent que puja directament a High Camp (4850 m.) per avançar en el tros final del dia segí¼ent, però es supera amb escreix el mí xim de desnivell acumulat diari i les possibilitats de patir símptomes de mal d’alçada agut creixen exponencialment. Alguns de nosaltres, un cop arribats a Thorang Phedi, hem pujat a High Camp per aclimatar, fer un te i tornar a baixar a dormir a baix. Els dos llocs estan completament plens i no és fí cil trobar habitació, tot i que sempre t’encabirien a un lloc o un altre… com per què et facin tornar enrere :) I ara si, si tot va bé ja només queda el tros final d’ascens, pujar fins als 5.450 m. i travessar el Thorung La Pass, considerat el pas més alt del món.
Vam passar la tarda jugant a cartes amb gent de tot arreu; una cosa implícita al fer una ruta tan popular, és que coneixes moltíssima gent de diferents paí¯sos. I a dormir dora que toca matinar!!! Estic encantat amb la jaqueta de plomes i el sac que vaig llogar. Tot i ser falsificacions, la qualitat tèrmica és perfecte, i el sac que deia -20, realment pots dormir amb mí niga curta a 4 C i perfecte.
L’11è dia, 31 d’Octubre, l’etapa reina: Thorang Phedi (4450) — Thorung La Pass (5450) — Muktinath (3800m.). Volíem llevar-nos a les 5 i començar a caminar a les 6, per evitar el fred de la matinada i el camí gelat… però un portador ens avisa que es preveu mal temps i molt vent i que la majoria de grups començarí a caminar a les 3 de la matinada… Però fa tant de fred que no sabem que és millor, si morir congelats a mitja nit, o trobar els forts vents i neu que es preveuen… Hem passat deu dies de sol, sol, sol, increí¯bles… caminant amb pantalons curts i samarreta, i just el dia del pas, anuncien mal temps! Al final comencem a caminar abans de les 5, és fosc i fa molt fred. Com que tot el recorregut fa pujada, de seguida el cos es termoregula. No surt el sol, i a les 9:30 arribo a dalt, la temperatura és de -12 i comença a nevar bastant. L’únic dia complicat de tot el trekking i el temps no acompanya. A aquesta temperatura, tothom es fa fotos rí pidament i s’amuntega a la barraqueta a prendre te. La sensació de fred, amb el vent, la neu i la manca de sol, és molt més freda. Però alguns tenen temps i poca feina, per treure’s la samarreta i fer-se una foto mig despullats…
Un cop a dalt, toca un llarg descens fins a Muktinath… la part més pesada del recorregut. Neva sense parar tot el descens i els trossos gelats són complicats. L’aigua de beure es congelava durant tot el dia i era complicat anar-se hidratant. Just al començar la baixada t’adones que portes 11 dies caminant per arribar fins aquí, carregant la teva pròpia motxilla, aclimatant quan tocava i sense necessitar diamox… Molts dies pensant si l’alçada ens deixaria pujar tranquils, si aguantaria el pes de la motxilla muntanya amunt a aquesta alçada… i de sobte et trobes allí dalt, sota les banderes tibetanes, enviant els millors desitjos i energia a tot el món… buuufffff pell de gallina!!!
Si alguns ens ha portat unes 8 o 9 hores, a d’altres més de 12 i a mesura que avançava la tarda, creixa el gruix de neu al terra, augmentava el fred i tota la roba començava a quedar xopa… però arribem a Muktinath, Hostal Mona Lisa, impressionant posta de sol, amb un bon sopar i dutxa d’aigua calenta a gas!!
Anapurna Circuit 1a part
Anapurna Circuit 2a part
Anapurna Circuit 3a part
Anapurna Circuit 4a part
Anapurna Circuit 5a part
Anapurna Circuit 6a part
Anapurna Circuit 7a part
Gloria Balague
Impresionant!! Gracies Xesco
Paco
Quan tornis no hi haurí prou amb una sessió d’una estona. Et segrestarem uns dies per a que ens ho expliquis tot. Sembla fantí stic.
francesc
jejeje de res, un plaer!!
marc
Impressionant, si!!! Abraçada!! Que tot et vagi molt bé!!
francesc
Grí cies Marc!!!
Igualment, que vagi tot molt bé!!!