Cap a l’est d’indonesia a l’aventura!

Hi ha situacions en que agafar un avió és molt més barat , fí cil i tranquil que el bus… sobretot si es tracta d’un trajecte tant llarg com travessar tres grans illes i fer les connexions necessí ries amb ferri, hi ha dies de festa entre mig, etc. Però és el preu que cal pagar per visitar una mica més de prop aquestes illes, pujar al volcí  Kelimutu o veure de prop els dragons de Komodo. L’objectiu és arribar a Flores i allí  agafar un altre barco fins a Sulawesi (en definitiva, complicar-se la vida de mala manera).

I per il·lustrar-ho, una mica de cartografia…

El mapa d’indonèsia, un arxipèlag d’illes que s’estén d’oest a est, amb les dues grans illes a sobre, Borneo (que comparteix amb Malaysia) i Sulawesi:

Després de travessar totes les illetes estretes de sota Sulawesi, el barco ens deixa al sud d’aquesta illa estranya:

I finalment, al nord d’aquesta gran illa, hi ha les illes Togean, l’objectiu del llarg trajecte… però això ja serí  molt més endavant… si hi arribo!!!

Si et pregunten on voldries passar el teu aniversari, potser en somnis diries en una platja paradisí­aca i la meca del surf… i sense haver-ho planejat, estava a 6 hores de ferri i 3 euros de ser-hi.

La primera de les illes és Lombock, i al ser la que estí  més a prop de Bali en teoria és més turí­stica, però en canvi, per la temporada que érem, no hi havia prí cticament ningú. Juliol i Agost, amb grans onades, atrauen a molts visitants i surfistes de tot el món, però ara no té res a veure… i marxaré d’Indonèsia sense haver vist cap gran gran onada :(

L’Oriol també estí  aquests dies a Lombok i passem uns dies a Kuta-Lombok, amb platges increí¯bles i solití ries i molta molta tranquil·litat. Però les onades que tantes ganes tenia de fotografiar, res de res… les justos per fer una mica de surf un dia nosaltres i prou.

Estem a l’hostal Yellow Flower i els pocs surfistes que hi ha al poble van amunt i avall amb la scooter i la taula de surf al costat… per mi no sé si era més difí­cil fer surf allí  o conduir amb la taula de 7,2 al costat de la moto, que no podia girar mai cap a l’esquerra!!

I per sorpresa meva, entre uns i altres, festa d’aniversari amb espelmes i pastí­s i tot… quin detall. Moltes grí cies!! Però el sopar del dia abans tenia alguna cosa que no estava bé i vaig passar el dia més marejat que si anés amb barco, i el segí¼ent… gags de l’ofici.

Aaaahhh però no tot són flors i violes… recordeu que a vegades, viatjar cansa? Doncs aquest n’és un dels motius sobretot aquí­. Els transports dins de les illes són la part més complicada, estressant i amargant del paí­s. En general, la majoria de la gent és molt simpí tica i volen iniciar conversa amb tu, ni que sigui per passar l’estona i la frase ”Hello Mister, where are you going?” se’t cada gravada de seguida i la sents des de cada racó del carrer. Però tractar amb el gremi del transport, taxistes, busos, agències… ja és una altra història. Preus que valen 10, te’n demanen 100; per norma, el bus públic o el ferri, aquell dia estí  espatllat o estí  ”full” i et recomanen contractar un servei privat que pot costar 400… i sovint és una odissea esbrinar si és cert o fals. Els horaris tampoc són mai clars i has de preguntar com a mí­nim a tres persones per saber d’on surt el bus i a quina hora (sovint a les 6 del matí­). Si dues coincideixen més o menys, és una bona referència, però si les tres diuen coses diferents, se’t gira feina.

Finalment aconseguim un bus que creua tot Lombok, tot Sumbawa i arriba a Flores en 24 hores (ferries entre illes inclosos), però per no ser menys, ens timen amb un impost d’accés d’equipatge ja que el bitllet posava mí x. 10 kilos.