Havia llegit en un blog, que els ferris que travessen de Flores a Sulawesi poden anar sobrecarregats de gent i les fotos que posava eren espectaculars, de gent dormint per les escales i passadissos, etc. que no podies ni moure’t per anar al lavabo… i si 24 hores en un barco d’aquests ja pot ser dur, si va tant ple de gent pot ser-ho encara més!! Així que ens havíem curat en salut i havíem comprat bitllets per camarots ja a Lombok (que també va ser una altra odissea per aconseguir-los). Pero entre que no anava tant ple com imaginava i estar en camarot amb endoll per l’ordinador i aire condicionat, esmorzar, dinar i sopar inclosos (arròs, arròs i arròs) el trajecte va ser molt més suportable. I tot i no vendre per Internet, els ferries de Pelni són molt eficients i res a veure amb els altres barcos.
Arribar a Makassar i que algú et pugui ajudar a agafar el taxi i trobar una casa, només és possible si hi coneixes algú (que no era el cas) o amb l’ajut de CouchSurfing… així que grí cies a aquesta comunitat, passaré la nit de cap d’any en família.
Uns dies d’aclimatació a la nova illa i comprar bitllet d’avió fins a Gorontalo, on agafar el ferri cap a les illes Togean.
I a moltes ciutats d’Indonesia, una de les formes de transport son o be les minivans (bemo o pete-pete) o aquestes moto-rickshaw que semblen “autochoques” amb potents altaveus i llums de neó.
Aquí a Makassar es on he pogut veure pels carrers els primers cotxes típics de la pel.lícula Fast & Furious, 4 o 5 seguits en fila conduint rí pidament pels carrers!!
Que no cunda el pí¡nico!!
Tot i que són recorrents les notícies de naufragis de vaixells per indonèsia, ser l’arxipèlag més gran del món implica que molts desplaçaments es fan en barco… i alguns no estan en les millors condicions. A les illes Togean, per exemple, al ser un mar protegit pels braços de l’illa de Sulawesi, ho consideren més un gran llac que un oceí i la majoria de barcos que es mouen entre illes són pensats per transport fluvial… i el dia que va fer mala mar, uns mesos enrere… corre-m’hi tots que no hi havia ni salvavides suficients per les senyores i nens!! Però notícies a part, he utilitzat bastant aquest mitjí de transport. La majoria van bastant plens, com els busos de tot arreu, però aquí en barco… i al ser més gran, porten cotxes, camions, i moltes moltes motos.
Poder veure una sala de comandament d’un d’aquests ferris que viatja de nit, pensava que estaria ple de llumets, radars, sonars i pantalles… però hi ha una gran brújola i una autèntica taula de mapes i tiralínies.
