Funeral Tana Toraja

Tana Toraja, al centre de Sulawesi (Indonèsia), és una zona molt caracterí­stica per les cases que tenen la teulada en forma de vaixell. Però la seva mescla de creences i la seva concepció de la mort fan que una de les activitats estrella per a ells (i els visitants per veure-ho), siguin els funerals.

Rantepao és el poble al bell mig de la regió que permet explorar tota aquesta í rea i just arribar a les 9 del matí­, el senyor de l’hostal Wisma Maria, ens diu que si volem, fa un dia que ha començat una gran cerimònia de funeral i que la podem anar a veure. Normalment, les grans cerimònies com aquesta tenen lloc al juliol i agost, rarament al gener.. però hem estat de sort i veiem una de les més grans de l’any que durarí  5 dies.

L’enterro del difunt té lloc pocs dies després de morir, però després s’organitza un gran esdeveniment social, que pot durar dies, i on els familiars van rebent a amics i coneguts. Aquests porten ofrenes que sovint són un porc o un búfal. El dia que hi vam anar la majoria portaven porcs, i en vam veure més de 100. Els porten lligats amb canyes de bambú, vius, i després del ritual al mig de la plaça, per sort els maten a un altre lloc. Tot i així­, és constant i audible la cridòria dels porcs patint estrangulament per les cordes.

Los funerales de Toraja tienen por objeto enviar el espí­ritu del difunto al mí¡s allí¡; éste, permanece junto al cuerpo, aún después de la muerte. El grado de celebración estí¡ determinado por la clase del difunto y es costeado por sus familiares, para lo cual, deben ahorrar durante aí±os, llegando incluso a aceptar financiaciones si es necesario, con la deuda que ello genera a la familia.

La primera parte del funeral es inmediata a la defunción. Se realiza en el tongkonan en la mí¡s estricta intimidad de la familia; el cadí¡ver del difunto es limpiado por dentro y por fuera e inyectado en formol; después es envuelto en vendas y a partir de ese momento y hasta que se celebre el funeral público, dí­as, semanas o incluso aí±os después de la defunción, el cuerpo permanece con la familia, considerado como enfermo, recibiendo raciones regulares de alimentos y agua y ocupando la parte sur de la casa.

Los funerales públicos se celebran entre los meses de junio y septiembre, meses posteriores a la cosecha y en los que los familiares que residen en otros lugares, pueden participar del mismo. Es caracterí­stico el sacrificio de búfalos y cerdos, adquiridos por familiares y amigos como expresión de obligaciones recí­procas entre los mismos; de este modo, cada pieza es pesada y tallada para dejar constancia del presente que el difunto recibe, con la intención de buscar la equivalencia por parte de sus familiares en el próximo funeral al que éstos sean invitados por aquellos que regalan dicha pieza. Los buscados búfalos albinos son signo de mayor status social dado el alto precio de los mismos.
font

Els búfals són més cars i exclusius, però si a més a més és alví­ ja és el mí xim i val molts diners. Aquest dia en van oferir uns 15 però un amic deia que ell hi va anar al dia segí¼ent i tot eren búfals… més de 100.

Déu n’hi do l’experiència!! El ví­deo que penjaré, ho il·lustra una mica millor.