Les 12 hores en tren de Xi’An a la capital, es fan una mica llargues. Seients estrets i ple de gent. A Xi’An hi ha una fira internacional d’Horticultura que atrau molts visitants xinesos i els trens estan completament plens els caps de setmana. No hi havia llits i toca seient tota la nit.
A Beijing hi ha moltes coses a fer, i la Fang Fang (de couchsurfing) ens ajuda a orientar-nos i escriure les adreces en xinès.
Visita obligada al Summer Palace, la Ciutat Prohibida, la Plaça de Tian’anmen, la Gran muralla i Tianjin, una ciutat més petita (però de més de 15 milions d’habitants) on hi viuen el Gerhard i la Wendy que vaig conèixer a Laos i ens han ajudat a comprar els bitllets de tren. Tot i que ella és xinesa, han tingut molts problemes per comprar-ho… i és que hi ha un mercat negre a través d’agències que fa molt difícil anar a l’estació i comprar el bitllet que vols, amb l’anticipació suficient…
Fa 40 anys, el preu d’entrar a la Ciutat Prohibida era la mort directa, ara només uns yuans.
La visita a la gran muralla, secció Badaling, és un ”tourist trap” i realment et sents formiga per un dia entre la marabunta de visitants. Però després de caminar durant 4 hores escales amunt i avall, arribes a llocs desèrtics on les vistes i els paisatges són espectaculars.
Per motius d’agenda, no vaig poder quedar amb en Sergi Vicente, el corresponsal de TV3 a Xina, però és molt interessant seguir el seu blog per conèixer en primera persona una mica més sobre aquest gran paí.s
Mireia PuntÃ
He al·lucinat amb la foto de la gran muralla on hi ha més gent que a la Rambla de Barcelona!
Val la pena caminar 4 h per arribar a on no arriba la multitud.
Ja tinc un lloc més per incloure a la llarga llista d’indrets que vull conèixer.
Les fotos, com sempre, precioses.
Fins la propera!