Què gran que és l’Albert Casals!! quan vaig anar a la seva primera presentació del llibre i explicava amb tanta energia i seguretat els seus viatges, assegut en cadira de rodes, i amb el pressupost més baix possible, vaig al·lucinar!! I ara ho continuo fent quan el veig seguint els seus somnis, anar a les antípodes de casa seva (a l’Anoia) i arribar a una granja de Nova Zelanda i preguntar, sense avisar és clar, si el deixen quedar-se a dormir :) í‰s un crack!!!!
