Degut a les dificultats de comunicació a l’hora de comprar el bitllet, no sabia si aniria amb el tren de 2a o 3a classe, i tot i que havia demanat el llit de baix, i haver-me dit que si, al arribar al tren em tocava el de dalt. Era el tren Transsiberií real, el número 1, que venia de Vladivostok i creua tot Rússia fins a Moscow. El tren té 1a classe, amb compartiments de dues persones, 2a classe amb compartiments de 4 persones i 3a classe, que són com a l’índia; compartiments de 4 oberts i una llitera travessera al passadís. I d’aquests vagons només n’hi havia un, l’últim, on anava jo.
Realment fer aquest viatge en tren és tota una experiència; si bé sovint surt més econòmic volar (per exemple d’Irkutsk a Moscow) i enlloc de 77 hores en trigues un parell, l’experiència és el que compte. Però clar, com totes les experiències, la fan les persones i dependrí d’elles quin tipus d’experiència s’acabi produint.
í‰s interessant per veure una mica com són els russos però dins del vagó, ningú parlava anglès… i per tant es feia molt difícil interactuar. Això si, tothom vol parlar amb tu en rus, costi el que costi. Tu ja pots dir que no entens res que ells et segueixen explicant i preguntant coses. La senyora de la neteja i hostessa, em va explicar molt detalladament que els lavabos els tancava a les estacions i prop de pobles i ciutats, i que la brossa gran anava a un costat i la petita a l’altra, però em va costar tres dies d’entendre-ho. I per què quedi constí ncia, la neteja del tren era impecable. Escombraen i freguen freguen 2 cops al dia, i els lavabos els netegen molt sovint, cuidant que sempre hi hagi paper, tovalloles de les mans i sabó. Amb els llençols nets i una tovallola que et deixen, el viatge és més agradable.
Com a molts llocs d’Àsia, l’aigua calent és ”obligatòria” i el tren té una gran caldera a cada vagó que ofereix aigua bullint les 24 hores del dia. No sé perquè, però al costat hi ha un planell a gran escala amb totes les instruccions de la caldera peça per peça, com un mecano… I els humans, que som els únics animals que ensopeguem 3 vegades amb la mateixa pedra, jo diria que amb cremar-se la llengua per aigua bullint hi haurem ensopegat entre 15 i 20 vegades ja… i no n’aprenem! Però grí cies a això pots comprar pots de noodles instantanis i anar menjant al tren per molt pocs diners. Ells són escandalosos a més no poder a l’hora de xarrupar els noodles com si fos un concurs d’aspirar flams.
Els meus companys de ”compartiment” eren tant sociables que sempre estava ple de gent i jo quasi no podia seure al llit de baix i em veia forçat a estirar-me al llit de dalt (on no es pot seure perquè hi ha un prestatge per les maletes que redueix l’alçada a 60 cm) o a buscar espais lliures en altres llits. I mira si és gran Rússia, deu fer uns 9.000 km de llarg, que el senyor que més ronca de tot el país va decidir viatjar a la capital i li va tocar justament el llit de sota meu!!! Mai havia sentit ningú roncar tant. Per sort, només roncava de 2 de la matinada a 8 del matí, per tant si podia dormir una mica abans i una mica després (tot i que el sol anava a un altre ritme), doncs més o menys anava fent.
Les hores passen més lentament del normal al tren. Mirar per la finestra m’encanta, però arriba un punt que mirar per la finestra ja no t’aporta res, comences a veure el reflex enlloc del bosc i no pot ser… Per sort, la senyora de sota meu tenia un endoll al costat del seu llit, i després d’alguns intents de comunicació sense èxit, vaig acabar veient tota la 2a temporada de The Big Bang Theory a l’ordinador.
L’altra cosa curiosa és el canvi d’hora… d’Irkutsk a Moscow són unes 77 hores de tren, poc més de tres dies, però es creuen 5 franges horí ries. Per tant si no estí s al cas, arribes a Moscow i tens jetlag, tot i anar en tren!! Com que a mi em costa una mica la lògica vaig pensar que seria millor crear el meu propi ritme horari i anar avançant les hores a mesura que passaven els dies, per evitar arribar a Moscow a les 22:47 i que de sobte fossin les 17:47. Així que cada dia abans d’anar a dormir, i al llevar-me avançava una hora i ho apuntava en una llibreta, no fos cas que ho fes al revés i em descomptes d’hores… I crec que ha funcionat!! He arribat a Moscow amb hora local i ben segur de que encara eren les 5 de la tarda :)
I amb la música dels Amics de les Arts, el vídeo :)
Oscar
Grande!!!
Benvingut a Catalunya!!
Laura
Nen, es nota que el teu pare no viu a Rusia, sino el senyor del compartiment hagues perdut el concurs.