Arribar de nit a una nova ciutat no acostuma a ser una bona opció i menys a Xina, on és més difícil comunicar-se. Una alternativa, seria dormir a l’estació o aeroport fins al matí, quan les coses es veuen diferent, però segons sleeping airports, a l’aeroport de Xi’An et fan fora a les 2 de la matinada o sigui que no ajuda gaire. Per sort jo ja havia contactat amb en Joan, que al ser divendres estaria de festa amb uns amics.
Jo tenia anotat a la meva llibreta l’adreça de casa seva, però al trucar-lo des de l’aeroport em diu que puc anar directament a la festa. Jo, amb bermudes, sandí lies i la motxilla… Li demano a la dona de la botiga duty free de l’aeroport que es posi al telèfon i m’escrigui l’adreça de la festa en xinès pel taxista. Llavors ja hi ha 4 dependentes i més de 5 persones curioses que es miren la situació. Al telèfon hi ha tant soroll de la festa que no s’entenen i no estic segur de que al final anoti el lloc correcte, però al estar en xinès, ni idea… ella va esborrant i escrivint de nou… ves a saber on em portarí el taxista a les tantes de la nit…
Prop de les dues de la matinada, el taxista em deixa davant d’un gran complex d’edificis i em diu que és allí . Plou a bots i barrals però jo m’ho he de creure i baixar allí . Travesso el gran pí rquing i hi ha 6 portals de 6 edificis diferents, tots a les fosques. Miro el paperet de l’adreça, tot mullat, i no entenc res, tot en xinès!! Ni un número, ni res de res. I aquelles hores no era cosa d’anar trucant timbres com quan érem petits… Però si es tracta d’una bona festa, de seguida se’n troben evidències. Als tres minuts ja trobo un balcó obert amb llum i bastant xivarri a dalt de tot. Ara només falta saber quin pis i porta. Per sort, una noia ha begut massa i els seus amics l’han d’acompanyar a casa, ens creuem al portal i de seguida em diuen ”party, party”, i escales a munt. Allí ja em trobo amb el Joan i un amic seu a punt de marxar, així que de seguida anem cap a casa.
Si volia passar per Xi’An era per veure els mítics guerrers de Terracota i després de seguir unes precises instruccions, agafo els dos busos i arribo allí sense problemes.
M’ha agradat molt visitar-ho i realment impressiona veure la sala gran amb tot l’exèrcit d’escultures de fang i cavalls ben alineats. Però no era un lloc agradable de visitar… Ara es celebra la fira Internacional d’Horticultura i hi ha molts molts visitants xinesos a la ciutat, que fan molt difícil veure el museu amb tranquil·litat. Els passadissos són estrets i plens de gom a gom i un xivarri increí¯ble que l’audioguia no servia per res. I com a museu, estant al segle XXI i a un lloc com a Xina, deixa molt que desitjar. Prí cticament no hi ha informació escrita ni explicacions. L’audioguia no val la pena… hi ha 40 gravacions, més de la meitat de menys de 20 segons. No hi ha pantalles ni plafons explicatius, alguns de molt esqí¼ets. I amb la tecnologia que hi ha ara i els nombre de visitants que hi passen a diari, podria fer-se una cosa realment xula. No et donen ni un mapa:( . I irònicament, la millor de les sales és la que explica la història del museu i que bé que ho han fet, que forma part de la UNESCO, etc.
Un lloc així, és quan la realitat augmentada recobra tot el sentit i es fa ”imprescindible”. Poses l’iPad enfocant la sala, i t’apareixen a la pantalla la informació dels guerrers, vídeos amb recreacions històriques i un mapa 3D del museu… i no és ciència ficció.
La Mesquita i el centre de Xi’An és un lloc molt atractiu i relaxat per passejar.
