Sortir corrents, per terra, mar o aire.

Ja fa uns mesos que vaig tornar de viatge… Si bé la crisi ja havia començat abans d’arribar i eren de sobre conegudes a nivell mundial les repercussions que estava tenint al nostre paí­s, ha estat al portar 4 mesos aquí­ que realment m’he adonat de la situació que s’acosta. El problema no és que el govern actual sigui responsable de la crisi o no, sinó de com estí  proposant sortir-ne. I és que veient el panorama futurible, la majoria de joves altament formats i capacitats, decideixen marxar a treballar a fora…

No crec que sigui responsabilitat del govern trobar feina per tothom, al contrari, crec bastant que cadascú s’ha de moure i buscar-se la vida, reinventar-se si cal o emprendre un negoci propi… però si altres paí¯sos ja s’estan posicionant millor que nosaltres en alguns sectors, aquí­ haurí­em d’apostar per la innovació i la recerca i en entorns universitaris i programes d’investigació no tant sols no s’inverteix sinó que es retalla. No es veu un projecte definit per potenciar el desenvolupament del paí­s, es retalla sense proposar alternatives. M’imagino que d’aquí­ 10 anys això ens passarí  factura com a paí­s, haurem perdut tot el potencial que ara estem deixant escapar,  i molts altres paí¯sos ara anomenats emergents, ens hauran avançat de llar…

Com pot ser que un paí­s deixi perdre persones que dominen més de tres llengí¼es, tenen nivells superiors d’estudis (mí sters, postgraus i doctorats), energia, motivació i ganes de fer coses, així­ com capacitats i habilitats indispensables per a les professions del segle XXI? Com esperen desenvolupar la innovació i la creativitat en els propers 10 anys?

Quan jo parlo amb amics i companys de la universitat explicant que marxaré a l’estranger, tothom coneix algú que té un, dos o tres fills que marxen o ja han marxat. I d’altres que van marxar, els diuen que aquí­ no trobaran oportunitats del que van estudiar i que millor que es quedin.

I això que és una reflexió sobre la meva experiència personal, resulta que el darrer estudi de la Patronal Catalana CECOT “El talent jove busca feina fora” també ho recull. Si bé penso que a aquest estudi li falten dades per arribar a  segons quines conclusions, mostra algunes dades interessants:

Però no és res nou… aquí­ sempre ha imperat la cultura de mirar-se al melic i creure’s que som els millors, que sempre juguem a primera divisió… No s’ha fomentat mai la flexibilitat laboral, la mobilitat, els idiomes… i mai s’han pres mesures efectives. Les beques Marie Curie que en teoria estaven dissenyades per ajudar als investigadors a formar-se a fora i després tornar aquí­ no van acabar de funcionar, per què no es va valorar prou aquest talent i molts dels investigadors que tornaven es trobaven un sistema endogí mic que no valorava la seva experiència i formació adquirida i els oferia una situació professional molt inferior a la que tenia a altres paí¯sos. Si això passava fa deu anys (amb més o menys vaques grasses) ara sembla que serí  molt pitjor… “En Espaí±a no es sólo difí­cil volver y conseguir un contrato digno, sino que los medios son muy inferiores“

Ara hi ha una gran part de la societat que no estí  preparada per fer front a aquesta nova situació. Moltes persones sense feina s’han d’actualitzar, formar-se i reinventar-se… però ningú els hi ho ha ensenyat ni els ha preparat per fer-ho.

Ja va quedar clar fa 10 anys que nosaltres no podrí­em competir amb la mí  d’obra i producció a baix cost d’altres paí¯sos, i tothom parlava de que aquí­ crearí­em les idees, inventariem, dissenyarí­em… i precisament es retalla la inversió en universitats i recerca (Manifest).

I si es segueix retallant en coses tant bí siques per al desenvolupament (i quasi supervivència), d’aquí­ 5 o 10 anys, paí¯sos com Xina, índia o Brasil ja ens hauran avançat en tot.

Sap molt greu pensar en tots els diners que s’han invertit en la nostra formació acabin marxant fora, però sembla un enorme error de planificació invertir tant en formació i tant poc en potenciar i aprofitar el talent format que ens posa en una situació incòmode.

Així­ que com anuncia el cartell de la imatge (i del qual no n’he trobat l’autoria), una de les millors opcions per a qui té inquietuds és emigrar i experimentar a l’estranger. Si hi haurí  un retorn o no estí  per veure, però molts indicadors presents no sembla que hi apostin…

Actualitzo: La Vanguardia recull avui un article sobre el fenomen de l’emigració.