I tu, què t’emportaries?

Avui fa dos anys que començava una nova etapa, una aventura que ha estat l’experiència més important de la meva vida fins al moment. No tant perquè el viatge et canvií¯ la vida, que en part també, sinó perquè tot el què ha passat i he viscut en els 16 mesos de viatge de volta al món són tantes sensacions i emocions concentrades com mai havia experimentat fins ara.

El primer vol d’aquell viatge era Barcelona — Fortaleza, a Brasil. Tenia molt clar com començava aquell viatge però gens definit com ni quan acabaria, ni molt menys tot el què podria passar durant. I una de les conseqí¼ències més importants em porta ara de nou a viatjar a Brasil per instal·lar-me a viure una llarga temporada a Rio de Janeiro. Dos anys després del primer vol d’aquell viatge, tornaré a volar d’aquí­ 6 dies cap a aquest paí­s fascinant.

El motiu principal és personal i no tant la situació econòmica d’aquí­ (tot i que hi ajudi, com deia a ”sortir corrents“). I si ja és complicat organitzar un viatge de llarga durada, imagina’t organitzar un canvi de vida així­… me’n vaig a viure a Brasil; què m’emporto?

Podria fer una ”mudança”, empaquetar tot el que tinc aquí­ i instal·lar-me allí , però en canvi, i sobretot després d’haver viatjat tants mesos amb només una motxilla, ara només m’emporto una mica de roba, alguns llibres, i tota la part tecnològica que em permeti seguir treballant. D’entrada no necessito res més, tot i que segur que trobaré a faltar moltes coses… I a la prí ctica, em suposa molta menys preparació i preocupació que el viatge de fa dos anys. Algunes coses ja les tinc més controlades i d’altres no em preocupen tant. Bí sicament, decidir el tipus d’assegurança mèdica i acabar de resoldre temes amb el consulat… Santa Burocrí cia, germana de Santa Paciència, cosina de la Santa Indignación de los Dolors i filla de l’Absurditat (que hi afegia la Núria al Facebook).

Comença una nova etapa, una nova experiència que implica deixar enrere moltes coses però alhora conèixer nova gent, nous llocs, una nova cultura, una nova llengua… i això sempre motiva i il·lusiona.

Si tu ara marxessis a viure a un altre a paí­s, què t’emportaries segur? No sigui cas que em dixi alguna cosa important!!