Els últims dies a Bacalar, i ja passades les inundacions, ens inquieta l’alerta de cicló. Donen per inaugurada la temporada d’huracans al Golf de Mèxic amb aquesta tempesta tropical que està a 300 km mar endins i que s’aproxima a Yucatan. No saben si acabarà transformant-se en huracà (que llavors es diria Alberto), però la previsió és que arribin noves tempestes. Passem els últims 4 dies a Bacalar amb pluges intermitents tot el dia i arribem a Ciutat de Mèxic poques hores més tard que la tempesta toqués terra i anés perdent força. En algunes regions va provocar inundacions i destrucció però no va arribar a ser huracà.
Passem una nit a la capital i al dia següent ben dora agafo un bus per anar a Puebla a visitar el ICUM, una de les escoles de cuina més importants del país. A la tarda, un altre bus cap a Ixmiquilpan, on volem visitar les coves i termes de Tolantongo.
Continua la pluja i els núvols, i a Ixmiquilpan, amb un paisatge ja més de muntanya, la temperatura baixa als 15 graus. Per anar amb bus fins a Tolantongo, cal arribar abans a la parada ja que només n’hi ha un a les 9:30 i un a les 11:30 i s’acostuma a omplir. Segueix els núvols però el que ens preocupa és que sabem que sent dissabte estarà ple de gom a gom… la logística i planificació del calendari en aquests últims dies a Mèxic no ens deixava marge per venir-hi entre setmana.
És un lloc curiós, al mig d’una vall molt congosta, que té aigües termals. Hi ha coves i cascades d’aigua calenta, un túnel/cova que entra dins la muntanya, un riu de color turquesa (que ara era completament marró). Seria com un parc, que cal pagar per entrar, i dins hi ha diferents espais (piscines, grutes i coves, el riu, zona d’acampada, hostals i restaurants, les termes, etc.) i és prou gran com per què hi hagi un sistema de transport intern. La gent acampa on vol i pot, però just al costat del riu hi ha l’esplanada d’acampada principal, que fa una mica de por pel perill d’inundacions que pot haver-hi.
A més a més, aquest dissabte hi ha un festival de música, i està ple de gent acampanant per tot arreu. Si hi sumem que el dia és gris i plovisqueja a estones, el què veiem i vivint dista bastant de les fotos de la pàgina web :) Val la pena veure-ho i el paisatge i la carretera des de Ixmiquilpan fins aquí és molt interessant.
Al mercat d’Ixmiquilpan hem dinat la típica “barbacoa de pozo” que és un plat de carn de xai i/o vedella, cuinat a baixa temperatura enterrant la carn a un forat a terra, embolcallada en fulles d’agave. S’acompanya de fesols, arròs, consomé i tortitas per fer tacos… i per un preu molt econòmic dinen 4 persones la mar de bé.
Origen de la barbacoa hidalguense
Se cree que el origen de la palabra barbacoa proviene del maya Baalbak´kaab, que significa carne tapada con tierra; y los estudiosos consideran que el platillo tiene su origen en el pib, el horno de tierra maya. o que es un hecho, es que esta forma de cocción es de origen prehispánico, pues con ese método se preparaban aves, pescados y venados. Para el horno, se cavaba un hoyo redondo, se le colocaban piedras y éste se calentaba con leña.
Posteriormente, en el periodo colonial, con la introducción del ganado en México, a la receta se le agregó la carne de borrego, envuelta en pencas de maguey para llevarse al horno de tierra y así ha perdurado hasta la fecha. Después de una larga cocción, la barbacha, como coloquialmente se le conoce, se sirve con tortillas de maíz, salsa borracha y su respectivo consomé; y es considerada un verdadero manjar.
https://www.mexicodesconocido.com.mx/barbacoa-hidalguense.html